El sol:
En civilitzacions més antigues el sol simbolitzava a Déu, en el cristianisme és diu sol saludis, però també se li diu sol invictus, referent a Crist. Quan fèien la pregària la fèien de cara al sol del llevant.
L'espiral:
L'espiral, és un dels símbols més antics que existeixen en la cultura celta. Simbolitza el concepte propi de creixement, de la força vital, de l'expansió i la reencarnació . S'utilitza com representació del temps i del moviment de les estrelles. Aquest símbol tambè era utilitzat per representar el sol.
La creu de Tau:
La Creu de Tau, también es anomenada creu de Sant Antoni, creu de Santa Tecla. És un dels Símbols més Emblemàtics, amb forma de T. Aquesta creu és l'última lletra de l'alfabet hebreu.
Tau significa l'obra acabada -per a uns quants cristians-.
També és relaciona amb el llibre d'Ezequiel, en el qual el Senyor Manava a Ezequiel marcar amb una Tau al front a els justos de Jerusalem, Mentre que en el llibre de l'Apocalipsi, s'associa a la Tau com el símbol que té al front a els servents i Estalvis de Déu.
Om:
És un dels símbols més sagrats de les religions dhármicas, com l'hinduisme i el budisme.
Simbolitza el diví Brahman i l'univers sencer. És considerada pels hindús el so primordial, paraules o sons divins i poderosos.
El om és el símbol essencial en l'hinduisme. Significa unitat amb el suprem, la combinació del físic amb l'espiritual. És la síl·laba sagrada, el primer so del tot poderós, el so del qual emergeixen tots els altres sons, ja siguin de la música o del llenguatge.
